17. De les discapacitats vistes en la unitat, indica de cadascuna quin tipus de problemàtica o barrera comporta (social, psicològica, intel·lectual, física, etc.). Com es pot suprimir aquesta barrera? Quin paper hi té l’educadora o educador?
| Problemàtica | Solucions | Paper de l’educador |
Sordesa | Percepció no acústica del llenguatge. Dificultats en gramàtica,cançons i lògica. Dificultats en raonament abstracte. Tendència a l'aïllament. Acompanyar amb suport visual. Repetir estructures acompanyades amb LS. Fomentar la lectura labial. Crear material complementari
| Acompanyar amb suport visual. Repetir estructures acompanyades amb LS. Fomentar la lectura labial. Crear material complementari de suport. | Suport afectiu i didàctic. Contacte amb especialistes. Bona vocalització i gesticulació. Coneixement del material complementari. |
PC | Dificultat motriu, de vegades, severa. Diferent concepció temporoespacial. Difícil creació d'identitat. Disartria. | Disposar de TAC. Aconseguir respectar el temps que necessiten per a la realització d'una activitat. Realització d'activitats de relaxació enfortiment motriu.
| Suport afectiu i didàctic. Contacte amb especialistes. Coneixement del material complementari. Practicar el bagul del buf. |
Autisme | Absència o rebuig al contacte. Disgust davant la novetat o improvisació. Mutisme.
| Procurar que no variïn molt de rutina. No atabalar-los amb el contacte amb altres nens. | Suport afectiu i didàctic. Contacte amb especialistes. Coneixement del material complementari |
18. Defineix dislàlia, disfàsia i disfèmia. Quan es poden considerar patològiques aquestes discapacitats? Com ha d’actuar l’escola en cada cas?
Dislàlia és un trastorn d'articulació de fonemes ja sigui per absència o per alteració
d'alguns sons concrets o per substitució d'uns o altres. És una mica preocupant quan
persisteix més enllà dels cinc anys. Quan es detecta el problema cal comunicar-lo als
bucofonador amb el bagul del buf.
Disfèmia: és un trastorn de fluïdesa de la parla, que es caracteritza per una expressió
verbal interrompuda en el seu ritme d'una manera més o menys brusca. En l'aula de les nostres guarderies hem de recordar que aquest fenomen és freqüent i que hem d'actuar amb paciència i tranquil·litat, eludint situacions tibants, procurant no censurar, evitant interrupcions i donant temps suficient perquè el nen pugui respondre. No es considera patològic fins als cinc o sis anys.
Disfàsia: és un trastorn generalitzat de la llengua a causa d’una inadequada adquisició
dels seus mecanismes. El paper de l'escola en aquest cas consistiria en detectar-lo i
procurar crear tècniques augmentatives de comunicació que permetin una comunicació al més satisfactòria possible amb el nen. També és important derivar-lo a un especialista que ens indiqui què podem fer en la guarderia per ajudar-lo i que la família treballi a casa amb el nen ja que com més es treballi, abans podrà sortir d'aquest desfasament que només és incurable en cas que sigui símptoma d'una altra síndrome. Es considera patològic quan a partir dels tres anys articula tot just paraules i quan, a partir dels sis, persisteix un llenguatge esquemàtic.
Qualsevol dubte, ja sabeu...